La comarca del Vallés Occidental
el Vallès Occidental

Comarca de Catalunya, a la regió de Barcelona.
La geografia
Caps de comarca, Terrassa i Sabadell. La meitat ponentina del Vallès participa de les tres unitats de relleu del Sistema Mediterrani Català. Al N hi ha la Serralada Prelitoral, d’una certa complexitat. Hom hi pot destriar de S a N, immediat a la falla, el paleozoic plegat; després, conglomerats de l’eocè inferior i mitjà, que l’enclava localment; finalment, l’eocè superior de la Depressió Central. D’E a W es distingeixen les unitats de relleu delimitades pel ventall hidrogràfic: a llevant del Llobregat, Sant Salvador de les Espases (594 m alt.), limítrof amb el Baix Llobregat; entre la riera de les Arenes i el Ripoll, Sant Llorenç del Munt, amb els seus materials montserratins, però amb formes tabulars (moles), poc fendides per l’erosió; entre el Ripoll i la riera de Caldes, el Montmajor (789 m); enllà comença el Vallès Oriental. Al sud de la gran falla Viladecavalls-Sentmenat s’estén la depressió tectònica del Vallès (el Vallès). Aproximadament paral·lela, una falla discontínua entre el curs baix de la riera de les Arenes i el curs del Besòs-Mogent inicia la Serralada Litoral, més simple i minsa que la Prelitoral, coincident dins la comarca amb el vessant N de la serra de Collserola (Tibidabo, 512 m alt.), generalment paleozoica (llicorelles). El clima és francament mediterrani, sense que la Serralada Litoral hi compti gaire. A Sabadell, cap al centre de la comarca, la temperatura mitjana és de 15,6 °C; el mes de gener té una mitjana de 7,4 °C, i el mes més calent (agost), de 23,5 °C, amb una amplitud, per tant, de 16,1 °C. Hi ha inversions de temperatura a les nits encalmades d’hivern. Les precipitacions són molt irregulars, però presenten mitjanes de 800 mm l’any a Sant Llorenç del Munt, 605 a Sabadell i 565 a Terrassa, però ja més elevada dins la conca del Llobregat, de canvis climàtics més bruscs que la del Besòs. El màxim principal és de tardor (Sabadell: octubre, 72 mm; Terrassa: setembre, 78,9), que és quan es produeixen aiguats catastròfics, com els del 1956. El màxim secundari de maig enregistra 67 mm a Sabadell i 63,7 a Terrassa. El mínim de juliol és de 28,6 mm a cada ciutat, però a Terrassa l’agost també és eixut; a l’hivern (gener-febrer) el mínim secundari és general. Els rius són poc cabalosos, però de revingudes temibles. El Llobregat, que passa per Castellbisbal, rep la riera terrassenca de les Arenes o de Rubí. El Besòs, que en arribar al portell de Montcada ha enfondit el curs fins a només 35 m alt., rep per la dreta el sabadellenc Ripoll i la riera de Caldes.